martes, 22 de octubre de 2013

QUARS

QUARS

SiO2


 classe: silicats
 sistema cristal·lí: monoclínic

 PROPIETATS:

 Hàbit: prismàtic, hexagonal (a vegades acabat amb dos romboèdres, que simulen una bipiràmide) o massiu
 Fractura: concoïde, estellosa
 Duresa: 7 (molt dur)
 Color/s: incolor o blanc. I segons les impureses, pot presentar diversos colors. El quars pur és incolor, i depenent de les impureses, pot manifestar-se amb tota una gamma de colors, té moltes varietats.
 Color de ratlla: blanc
 Brillantor: vítria

APLICACIONS:

El quars és utilitzat per fer rellotges, com a matèria prima del vidre, per a la fabricació de peces ornamentals, instruments digitals, ceràmica, paper de vidre, discos o blocs i per sistemes d'abrasió per mitjà d'un raig de sorra a presió ( es utilitzat com a un mineral abrasiu).

PER IDENTIFICAR-LO:

El quars és el mineral abundant que podem trobar a la superfície terrestre. Una de les propietats que el caracteritzen és la seva duresa, capaç de tallar l'acer.

Altre propietat interessant del quars és que té una certa ressonància (si un cristall de quars es sotmet a un estímul elèctric, el quars podria continuar vibrant a una certa freqüència fins perdre aquest estímul o impuls elèctric).
També té termoluminescència: capacitat d'emetre llum quan és escalfat; i piezoelectricitat:  capacitat de produir una corrent d'electrons si apliquem pressió sobre un extrem de l'eix polar (bon receptor de freqüències de ràdio) 



quars en hàbit massiu

quars ametista

ònix (varietat del quars)




HALITA

HALITA

NaCl

 classe: halurs
 sistema cristal·lí: cúbic

 PROPIETATS:

 Hàbit: cúbic, octaèdric, granular,  o massiu
 Exfoliació: perfecte, en tres direccions; cúbica
 Duresa: 2-2,5
 Color/s: blanc, incolor; i rosat, verd...(depenent de les impureses)
 Color de ratlla: blanca
 Brillantor: vítria


APLICACIONS:

La halita és un dels minerals més utilitzats a la vida quotidiana, sobretot en l'alimentació humana: fa de conservant i condiment. Encara que també es fa servir com a font de clor i sodi, per l'obtenció d'àcid clorhídric; de bicarbonat de sodi i de sosa.
S'utilitza també per eliminar el gel i la neu de les carreteres, conductora de radiacions infrarrojes i en altres indústries com el tèxtil.
PER IDENTIFICAR-LO:

La halita també es pot dir sal de roca
La halita es por manifestar en color blanc, incolor o rosat, depenent de les impureses que presenti: el color rosat és a causa de la presència d'hidròxids de ferro.
Es distingueix de la fluorita (mineral més confundible amb la halita) per la seva solubilitat amb l'aigua i pel seu sabor salat.








halita amb hàbit massiu




PREHNITA

PREHNITA

(Si3O10)Ca2Al2(OH)2

 classe: Silicats
 sistema cristal·lí: ròmbic

 PROPIETATS:

 Hàbit: fibrós, botroidal o prismàtic. Sovint agregat amb formes estalactítiques o cristalls.
 Fractura: irregular
 Duresa: 6 - 6,5
 Color/s: verd clar, groc, blanc o incolor. Pot haver tonalitats rosadas i això és degut a la contaminació o per alguna alteració.
 Color de ratlla: blanca 
 Brillantor: vítria o cèria.


APLICACIONS:

La prehnita no és de valor per a les indústries, però és d'interés per als científics. 
Algunes peces ben formades s'utilitzen per a objectes de decoració.


PER IDENTIFICAR-LO:

La prehnita té birrefrigerància elevada i és soluble en àcid clorhídric.

prehnita agregada de cristalls fibro-radiats


prehnita amb hàbit prismàtic

PIRITA

PIRITA

FeS2

 classe: Sulfurs
 sistema cristal·lí: cúbic

 PROPIETATS:

 Hàbit: cúbic; tot i que també pot apareixer en forma d'octaedre o piritoèdric                  
Fractura: regular o concoide
 Duresa: 6 - 6,5
 Color/s: groc llautó
 Color de ratlla: negra verdosa, a vegades una mica marró.
 Brillantor: metàl·lica intensa.


APLICACIONS:

La pirita s'utilitza per obtenir àcid sulfúric i sulfats de ferro (aquest, s'utilitzava com a tint, i com a protector de fusta i desinfectant).



PER IDENTIFICAR-LO:

La pirita és insoluble en aigua
La pirita és un dels minerals més importants del món en quant a magnetisme
Quan la pirita apareix en hàbit cúbic, es gairebé inconfundible amb qualsevol altre mineral (per la seva forma de cub quasi perfecte, amb els costats encimentats, per la seva brillantor i pel seu color, semblant a l'or).
La pirita es fon fàcilment i allibera vapors de sofre.
La pirita està formada per un 53,48% de sofre i un 46,52% de Fe: per la seva quantitat de sofre, la pirita es utilitzada per fer àcid sulfúric.


piritoedres de pirita

octaèdres de pirita

pirita granular








MOSCOVITA

MOSCOVITA

KAl2(OH,F)2AlSi3O10

 classe: Silicats
 sistema cristal·lí: monoclínic

 PROPIETATS:

 Hàbit: laminar, tabular o massiu compacte terrós
 Exfoliació: perfecte, en forma de full
 Duresa: 2 -2,5  
 Color/s: incolor, blanc, gris, gris platejat i, a vegades, amb tonalitats groguenques, verdes o vermelles.
 Color de ratlla: blanca
 Brillantor: vítria, perlat o cèria


APLICACIONS:

La moscovita s'utilitza com a aïllant tèrmic i elèctric en aparells elèctrics, en pintures i en la indústria paperera (com a lubricant i finestres o portes dels forns)


PER IDENTIFICAR-LO:

La moscovita és una mica, que la distingueix dels altres minerals per la seva perfecta exfoliació; i de les altres miques, per la, normalment, absència de color.
La moscovita és soluble en àcid fluorhídric.
Hi ha un jaciment de mascovites a Cap de Creus (Alt Empordà)
La mascovita té 11 varietats: alurgita, astrolita, chacaltaita, damourita, fuchsita, verdita, mariposita, gilbertita, lito-mascovita i fengita.



fengita







TALC

TALC

(Si4O10)Mg3(OH)2

 classe: Silicats
 sistema cristal·lí: monoclínic

 PROPIETATS:

 Hàbit: massiu, compacte o terrós, laminar o tabular. Gairebé no presenta cristalls, i si n'ho ha presència, normalment estan en massa, molt compactats.
 Exfoliació: perfecte
 Duresa: 1, és el mineral més tou segons l'Escala de Mohs. 
 Color/s: blanc, gris, gris blauós i, a vegades verd.
 Color de ratlla: blanca
 Brillantor: cèria, perlat o vítria

APLICACIONS:

El talc s'utilitza per a la fabricació de pólvores, ceràmica, en el camp de l'electrònica, en la indústria de paper, en lubricants i en cosmètica. Aquest mineral el solem tenir sempre a mà encara que no ens donem compte (gomes, paper, cautxu, pols de talc, pintures, ceràmiques...)

PER IDENTIFICAR-LO:

Una de les propietats que més identifica al talc és la duresa, es pot rallar fàcilment amb l'ungla. Té un tacte grasós. 
El talc, normalment apareix en forma massiva.
 És insoluble en qualsevol àcid.
El trobem en roques metamòrfiques.







En aquesta imatge es pot observar molt bé l'hàbit massiu i els cristalls compactes.


CELESTINA

CELESTINA


SrSO4

 classe: sulfats
 sistema cristal·lí: Ròmbic

 PROPIETATS:

 Hàbit: prismàtic o tabular
 Exfoliació: perfecte
 Tenacitat: trencadís
 Duresa: 3 - 3,5 
 Color/s: normalment és incolor i blanc, a vegades amb tocs groguencs o blaus. I amb menys abundància,  pot manifestar-se de color blau, verd i taronja. 
 Color de ratlla: blanca
 Brillantor: vítria o perlat

APLICACIONS:

La celestina s'utilitza en la pirotècnia, en la indústria de l'energia nuclear, en pintures, ceràmiques especials, en la refineria del sucre de la remolatxa, en la fabricació bateríes i per a l'extracció d'estronci.

PER IDENTIFICAR-LO:

La celestina té isomorfisme amb la baritina i l'anglesita, però es diferencia d'elles per la seva densitat (4g/cm3) i per la seva efervescència amb l'àcid clorhídric (HCl).
És un mineral geoda amb els cristalls prismàtics pronunciats. 
La celestina la podem trobar revestint cavitats en la pedra calcària (també es pot trobar dins de la pedra calària) o en el gres. 
Només és soluble en àcid sulfúric.



celestina amb hàbit prismàtic

celestina amb hàbit tabular
Aquí es veu clarament els cristalls agregats a la matriu còncava (geoda)



MALAQUITA

MALAQUITA

Cu2CO3(OH)2

 classe: carbonats
 sistema cristal·lí: monoclínic

 PROPIETATS:

 Hàbit: por ser massiu, acicular, botroidal, estalactític, fibrós o granular
 Fractura concoïdal 
 Exfoliació: perfecte
 Tenacitat: trencadís
 Duresa: 3,5 - 4
 Color/s: verd
 Color de ratlla: verd pàl·lid
 Brillantor: vítria, adamantina, no metàl·lica o sedosa


APLICACIONS:


La malaquita és una mena de coure, sesne sobreexplotació degut a la manca d'aquesta. S'utilitza per la fabricació d'objectes d'adorn, de joies i  de pigments de pintura (verd "montano")

PER IDENTIFICAR-LO:

 La malaquita es pot trobar a la zona oxidada dels jaciments de coure. És fàcil d'identificar gràcies al seu color, la seva ratlla i, sobretot, la seva efervescència amb l'HCl, que dóna una solució verda.





malaquita botrioidal

malaquita "agatiforme"; malaquita pulida (utilitzada en abundància per complements o elements de decoració

malaquita amb hàbit fibrós


malaquita amb hàbit massiu

malaquita amb hàbit acicular


domingo, 20 de octubre de 2013

GUIX SELÈNIC O SELENITA

GUIX SELÈNIC O SELENITA

 (CaSO4 · 2H2O)

 classe: sulfats
 sistema cristal·lí: monoclínic

 PROPIETATS:

 Hàbit: cristal·lí, cristalls transparents, sovint amb punta de fletxa (prismàtic)
 Exfoliació perfecte.
 Tenacitat: tova i fràgil
 Duresa: 1,5 - 2
 Color/s: incolor
 Color de ratlla: blanc
 Brillantor: vítria transparent


El nom de guix selènic o selenita, no es diu així per la presència de seleni (no en té), sinó que prové d'una creença popular de que provenia de la lluna, Selene, la deesa grega de la lluna.
 

APLICACIONS:

Es poden trobar cristalls de selenita en geodes o roques buides. 
A l'antiguitat, s'utilitzava com a substitut del vidre per les seves planxes extenses i transparents (s'exfoliaven en plaques transparents molt fines). Però, actualment, la selenita s'extreu de pedreres, utilitzada com a guix per a la construcció (escalfant el mineral per tal de deshidratar-lo).
El guix selènic es va trobar a la mina de Naica (entre els cristalls més grans del planeta, la selenita en concret, de 15 metres de llarg i 2 metres de gruix)



PER IDENTIFICAR-LO:

El guix selènic o selenita és una varietat del guix en forma de cristalls transparents (foto a) o masses cristal·lines (foto b).  
Sovint, els cristalls prismàtics formen macles (agrupació simètrica de cristalls idèntics)
És molt tou, es pot deformar fàcilment amb l'ungla.
La rosa del desert, tot i que no s'hi assembli en res, és una variació de la selenita:  la sorra pot quedar atrapada dins les formes cristal·lines de la selenita, donant com a resultat una forma bastant curiosa, com un patró amb la forma de pètals de flors.



b
rosa del desert



a

BERIL


 BERIL

 Be3Al2(SiO3)
 classe: silicats
 sistema cristal·lí: hexagonal

 PROPIETATS:

 Hàbit: Prismàtic
 Densitat: 2,63 - 2,92 (densitat baixa)
 Fractura concoide
 Tenacitat: trencadís
 Duresa: 7,5 - 8
 Color/s: Groc , blau, turquesa, verd, color blau verdós i rosa (el beril pur, és incolor)
 Color de ratlla: blanc
 Brillantor: vítria (transparent o translúdic)


APLICACIONS


El beril són una mena del metall beril·li, és una de les principals fonts.
Es troba cristal·litzat en dureses o omplint escletxes de roques metamòrfiques (s'han format a partir del refredament del megma), com granits, pegmatites... 


PER IDENTIFICAR-LO:

El beril sol ser característic pel seu color verd (la quantitat de crom que té, és el que li dona aquest color verd)

És un mineral molt buscat i apreciat, sobretot en joieria. 
 Els cristalls hexagonals del beril poden ser ser minúsculs  o poden arribar al metre.
 El beril  té certes varietats, per això és difícil identificar-lo: el beril verd (conegut com  a esmeralda), el vermell (esmeralda vermella o bixbita), el blau  (aiguamarina), el rosa (morganita), el beril groc i el  blanc (goshenita). 



aiguamarina
bixbita
goshenita
esmeralda
morganita
beril groc